Temporada Simfónica 17/18

Poètica fa un recorregut, des de Haendel fins a l’actualitat, en una impressionant selecció de músiques dels compositors simfònics més representatius de la història. Gershwin i la seua Obertura Cubana celebren, amb pura energia sonora i ritme orquestral, el discurs de la temporada en el concert debut de l’Orquestra Nacional d’Espanya en l’ADDA, juntament amb la musica de Philip Glass i l’enorme Simfonia n.12 de Xostakóvitx, subtitulada de 1917. Ara, 100 anys després, ens serveix de porta d’entrada al gran simfonisme i serà replicada més avant en el calendari per la Número 8 del mateix compositor, de la mà del mestre Jurowsky, a més del seu primer concert per a violoncel interpretat per l’espectacular solista espanyol (Premi Ojo Crítico de Ràdio Nacional) Guillermo Pastrana. 

Solistes i directors espanyols alacantins i internacionals, en un tot creatiu en el qual contínua liderant la profunditat del repertori rus: Stravinsky, Prokofiev, Mussorgsky… dirigits pel més important valedor d’aquesta cultura i les seues músiques, amb una força dramàtica sense parangó, troba en ell un autèntic oceà d’energia musical, el mestre Valery Gergiev i la seua nau orquestral del Teatre Mariinsky. 

Però és sens dubte Txaikovski la columna vertebral del cicle amb les seues tres simfonies conclusives, resum de l’evolució compositiva del mestre de major capacitat melòdica de tots els temps. La 5a Simfonia per a presentar als nostres melòmans una orquestra indiscutible, la Simfònica de Galícia, que al costat de l’aclamat Ivo Pogorelich s’endinsa també en el famós volcà del Concert núm. 2 de Rachmaninov. Però també la Philharmonia de Zuric i Fabio Luisi amb la Número 5 o la nostra formació resident amb la Simfonia Núm. 6, la Patètica, que tindré l’honor de dirigir. Al meu parer és aquesta la música més pròxima a l’ànima, el més profund comiat, el dolor de l’adéu, quasi mort desitjada, en aquell llarguíssim final que sembla abraçar-se a la vida alhora que aconsegueix l’infinit per bell, trist, humà i diví alhora. 

No es perden el violí de Viviane Hager, ni les Oxford Voices amb Edward Higginbotom i la seua Mesias preciosista, ni la musica de Wagner, el seu drama, el seu lirisme i contrast amb el Palau de els Arts com a valedor sota la direcció d’Henrik Nanasi. 

I Redkin, Lugansky (s’atreveixen a comparar tots dos pianistes davant del concert de Prokofiev?), Grimeau, Wolff, Capucon, Traub amb les poètiques cançons de Strauss i la soprano canadenca Measha Brueggergosman. 

Oramo amb la Primera de Mahler i Slobodeniouk, el flamant director del Festival Sibelius tancant temporada. Grans repertoris al costat de petites delicadeses programàtiques en un tot eclèctic que abraça la tradició i la modernitat. Infinitat de petites sorpreses sonores com el concert de Glass per a dos timpanistes i orquestra, i també Elgar, Schubert, Mozart, Sibelius, Weber, Beethoven, Brahms, Debussy, Staern, el debut de l’Orquestra Nacional de Bèlgica, Instruments of Estafe and Truth o Festival Strings Lucerne. 

Tanta poesia sonora per descobrir…

 

Director artístic de l’ADDA

Próxims Concerts

 

No event found!

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies

Pin It on Pinterest

Share This