Un concert de piano totalment improvisat, d’improvisació lliure però amb influències del jazz, la música clàssica, la música tradicional i les músiques del món, encara que sense ser un concert d’un gènere definit. En la línia dels grans improvisadors de concerts improvisats, com Keith Jarrett, Fred Hersch, George Winston, Dave Brubeck, Lennie Tristano, Jackie Board, Paul Bley, Abdullah Ibrahim, i pianistes d’avantguarda i improvisadors lliures, entre altres, però sense ajustar-se a l’estil i gènere de cap d’ells. El concert està en la línia del treball discogràfic PANDEMICITY de Josu De Solaun, llançat al mercat en el 2021 per IBS CLASSICAL, un concert totalment improvisat en a l’Auditori de Lleó.
Josu De Solaun, aclamat per la premsa internacional pel seu “sentit poètic del so, audaç visió artística i brillants habilitats virtuoses, enterament al servei de l’obres que interpreta” (Nikolaus Frey, Fuldaer Zeitung).
La temporada 2020-2021 va comptar amb el seu concert-debut d’improvisació lliure al piano, panDEMiCity, a l’Auditori Ciutat de Lleó, gravat en viu per al seu llançament al juliol de 202, així com actuacions com a solista amb orquestres a Espanya, República Txeca i Romania. En 2021, va obtindre el premi ICMA pel seu enregistrament de Sonates per a violí i piano franceses amb la violinista Franziska Pietsch (“Fantasque”). El seu últim àlbum en solitari d’obres de Brahms i Schumann per al segell IBS “Digressions” ha collit excel·lents crítiques. Aquest estiu gravarà tant els Concerts per a piano i orquestra de Franz Liszt, com la seua Totentanz, amb la Filharmònica Nacional de Moràvia, a la República Txeca.
Guanyador del 1r, Premi del XIII Concurs George Enescu, del XV José Iturbi i del 1r Concurs de la Unió Europea. Ha sigut convidat a actuar en distingides sales de concerts de tot el món: Romania, La Fenice, Mariinsky Washington, Carnegie Hall i Metropolitan Opera de Nova York, Londres, París, Leipzig, Taipei, Ciutat de Mèxic, Praga, Roma, i totes les principals ciutats d’Espanya. Membre de Concursos internacionals tan prestigiosos com el “Enescu i Genève”.
