PROGRAMA:
CANT AL AMOR ABSENT
Miquel Ortega (1963) – La casa que vull (2000) Text de Joan Salvat-Papasseit
Borja Mariño (1982) – La grama triste (2022) Text de Antonio Gala
Rubén Díez (1977) – Carta del más allá (2018) Text de Juan Carlos de la Madrid
Jordi López (1982) – El ausente (2022) Text de Carmen Ortiz Mompeán
NOSTÀLGIA DE CUBA
Ernesto Lecuona (1896-1963) – Habanera (1958) Piano sol
Xavier Montsalvatge (1912-2002) – Canciones negras (1945) Cuba dentro de un piano
Text de Rafael Alberti
Punto de habanera Text de Néstor Luján
Sebastián Iradier y Salaverri (1809-1865) – La paloma (1863) Text de Sebastián Iradier y Salaverri
Leonora Milà (1942) – Havanera nº 3, op. 53 (1992) Piano sol
LA HAVANERA DEL SEGLE XXI
Marcos Fernández-Barrero (1984) – Van y vienen (2023) Text anònim (Segle XV)
Jesús Legido (1943) – Paisajes: Tiempo de habanera (2023) Text de Jesús Legido
Juan Durán (1969) – Músicos del Metropolitano (2023) Text de Javier Mateo
Javier Centeno (1973) – Todo blanco (2023) Text de Antonio García Teijeiro
HAVANERES EN EL TEATRE LÍRIC ESPANYOL
Emilio Arrieta (1821-1894) – «Habanera», sarsuela Un sarao y una soirée (1866) Piano sol
Federico Chueca (1846-1908), Joaquín Valverde (1846-1910) – «Oiga usté, caballero», revista El año pasado por agua (1889)
Llibret de Ricardo de la Vega
Georges Bizet (1838-1875) – «Tan rebelde es el amor», Carmen (1887, 1890) Llibret de Ludovic Halévy i Henri Meilhac, versió en espanyol de Eduardo de Bray
En mode havanera
La havanera és un cant d’anada i tornada entre Espanya i les colònies. Nascuda com a dansa europea ballada amb moviments sensuals, va arribar a Cuba portada pels colons, per a després tornar de nou al continent amb el seu balanceig i el seu aire melós.
El present recital mostra un ampli ventall del gènere amb compositors d’ambdós costats de l’Atlàntic.
SANDRA FERRÁNDEZ. Mezzosoprano
La mezzosoprano Sandra Ferrández s’ha consolidat com una de les veus més versàtils i expressives de la seua generació, gràcies a un timbre profund i matisat, una presència escènica captivadora i un fort compromís interpretatiu, reconeguts tant per la crítica com pel públic.
Nascuda a Crevillent (Alacant), es va formar amb Ana Luisa Chova al Conservatori Superior Joaquín Rodrigo de València, on va obtindre el Premi Extraordinari de Fi de Carrera, i va ampliar estudis amb figures com Gundula Janowitz, Elena Obraztsova i Wolfram Rieger. Ha rebut guardons com el Premi Ópera Actual, el Primer Premi de Juventudes Musicales de España i el Primer Premi de Sarsuela d’Abarán.
El seu debut en l’òpera va ser com a Giulietta a Les Contes d’Hoffmann, i prompte va assolir un fita en substituir Montserrat Caballé a Le Roi d’Ys. Des d’aleshores ha desenvolupat una intensa trajectòria als principals teatres i auditoris espanyols, així com en escenaris internacionals com el Kennedy Center de Washington i el Festival Hall d’Osaka, a més de recitals amb l’Orquestra Simón Bolívar a Caracas i al Festival de Łańcut (Polònia).
En el gènere de la sarsuela ha brillat en títols emblemàtics com La verbena de la Paloma, Los Gavilanes al Teatro de la Zarzuela, La Revoltosa als Teatros del Canal, El Barberillo de Lavapiés i La Malquerida al Palau de les Arts, i Doña Francisquita al Gran Teatro de Córdoba.
Ha treballat amb directors de la talla de Lorin Maazel, Semyon Bychkov, Pier Giorgio Morandi, Jesús López Cobos, Ivor Bolton i Guillermo García Calvo, i amb registes com Emilio Sagi, Giancarlo Del Monaco i Lluís Pasqual. La seua versatilitat l’ha portada també al repertori contemporani, participant en estrenes al Teatro Real, al Palau de les Arts i a l’Òpera d’Oviedo.
Entre els seus compromisos recents destaquen Carmen al Teatro de la Maestranza, La Vida breve i Carmen a l’ADDA d’Alacant, Los Gavilanes al Teatro de la Zarzuela, La Dama del Alba a Oviedo, Hansel y Gretel al Teatro Real Retiro, Nixon in China i Tejas Verdes al Teatro Real i La Traviata a Los Jameos del Agua. En la temporada 2025/26 canta Rigoletto i Carmen a l’Òpera d’Oviedo, i Los Estunmen al Liceu i al Teatro Real, entre altres.
IRENE ALFAGEME. Piano
Irene Alfageme s’ha consolidat com una de les pianistes especialitzades en el repertori vocal del panorama espanyol. Ha col·laborat en recitals amb Bryn Terfel, Plácido Domingo, així com en assajos amb Felicity Lott o Ian Bostridge, entre altres. Com a mestra repertorista col·labora amb el Hoffmann Theater de Bamberg i el Teatro Calderón de Valladolid. La seua gran experiència orquestral la porta a col·laborar amb l’Orquestra Simfònica de Castella i Lleó, l’Orquestra i Cor Nacionals d’Espanya i és membre fundador del Natalia Ensemble. Ha oferit nombrosos recitals a Europa, el Canadà, els Emirats Àrabs, Sud-àfrica o el Japó. Entre els seus guardons destaquen el Janet Duff Greet Prize, el Concurso Ciudad de S. Sebastián o Monserrat Alavedra. És catedràtica de l’Escuela Superior de Canto de Madrid, doctora amb menció cum laude per la Universitat de Valladolid i ha sigut distingida com a “Associate” de la Royal Academy of Music de Londres.
