VISUAL - ƀLBUMS
ADDAĀ·SIMFƒNICA

De les vivĆØncies que tenim sobre l’escenari, hi ha moments que per diferents motius, queden gravats en la memòria.
…D’aquests ingredients s’han creat els Visual Albums…

“DAPHNIS ET CHLOƋ”

Igor Stravinski va dir que era ā€œuna de les obres mĆ©s belles de la mĆŗsica francesaā€. El mateix Ravel va descriure la gestació i contingut de la mĆŗsica per al ballet sobre els amors de Daphnis et ChloĆ©, la novelĀ·la del grec Longo de Lesbos escrita en el segle II desprĆ©s de Crist. La composició va ser esbossada en 1909 i revisada diverses vegades abans de l’estrena del ballet, amb el gran Nijinsky encarnant a Dafnis el 8 de juny de 1912 en el Teatre ChĆ¢telet de ParĆ­s. Les Suites per a orquestra figuren en els programes de concert de les millors formacions simfòniques del món en ser considerades com ā€œunes de les pĆ gines essencials de l’orquestra modernaā€. La segona de les Suites estĆ  datada en 1913 i consta de tres parts: ComenƧar el dia, Pantomima i Dansa general.

“LES MIL I UNA NITS”

Ā 

Ā 

Estem davant l’obra mĆ©s popular del compositor, inspirada en ā€œLes mil i una nitsā€. Però aquestes semblances de leitmotivs nomĆ©s són materials purament musicals, motius del desenvolupament simfònic. Cada vegada apareixen sota una llum diferent, dibuixant cada vegada diferents trets i expressant diferents situacions, que corresponen a imatges i quadres distintsā€. Per aquestes raons va preferir que el tĆ­tol dels quatre moviments anaren Preludi, Balada, Adagio i Final, en lloc de les referĆØncies a contes de ā€œLes mil i una nitsā€ amb els quals es continua anunciant en molts concerts. En opinió del musicòleg AndrĆ© LischkĆ©, ā€œScheherazade Ć©s el mĆ©s important monument ā€œorientalā€ de tota la mĆŗsica del segle XIXā€.

SILENCI. ORQUESTRA CREANT SOMNIS

Ā 

Un documental sobre La 9a simfonia de Beethoven.

Com va ser l’experiĆØncia de la gravació del concert de l’ADDAĀ·SIMFƒNICA ALACANT i l’Orfeó Donostiarra amb Josep Vicent al capdavant al costat dels solistes, Erika Grimaldi, Teresa Iervolino, Airam HernĆ”ndez i JosĆ© Antonio López.
Beethoven s’ha convertit en un sĆ­mbol representatiu del geni individual que supera els lĆ­mits, l’artista rebel.

El concert poden visualitzar-lo en la plataforma FILMIN: https://www.filmin.es/pelicula/beethoven-9-el-himno-de-la-alegria

El rei boig

Ā 

Ɖs l’Ćŗnica composició de Bruckner que mai va ser retocada excepte un xicotet tros de paper, pegat a la partitura amb la indicació ā€œno valā€, al costat del colp que s’escolta en la culminació de l’Adagi. Eixe ā€œAdagiā€ va ser compost ā€œin memoriamā€ de Wagner, a qui havia vist per Ćŗltima vegada en Bayreuth en l’estrena de ā€œParsifalā€ el 28 de juliol de 1882, i visitat la seua tomba en 1884. Bruckner va dedicar la Setena no a Richard Wagner sinó al mecenes d’aquest, al rei LluĆ­s II de Baviera, conegut com el ā€œrei boigā€. Es pot afirmar que amb la seua Setena, Brukner va obrir una nova via estilĆ­stica i formal. “Bruckner 200 aniversari”.

Triple Concerto

Ā 

L’any 1802, durant l’estada de Beethoven en una casa de camp en Heilingenstadt, un cĆØlebre balneari situat als afores de Viena, el compositor pateix una profunda crisi: redacta per als seus germans l’anomenat ā€œtestament de Heiligenstadtā€, on pensa a suĆÆcidar-se davant la crisi emocional que pateix i el agreujament de la seua sordesa. Uns mesos desprĆ©s se sobreposa a aquesta situació anĆ­mica i emprĆ©n la composició del triple concert, dedicat al prĆ­ncep Lobkowitz, i que es va estrenar a Viena en 1807. Representa l’intent de conciliar l’estil dels trios de mĆŗsica de cambra, molt de moda a la Viena de llavors, i l’antic ā€œconcerto grossoā€, on un grup d’instruments dialoga amb tota l’orquestra.

Foxtrot For Orchestra

Ā 

Una obra de John Adams, el compositor i director d’orquestra del Estats Units. Les seues obres de mĆŗsica contemporĆ nia figuren entre les mĆ©s conegudes i interpretades al seu paĆ­s. En el tercer acte de la seua òpera mĆ©s representada, ā€œNixon a la Xinaā€, durant un banquet que Mao ofereix en el Gran Saló del Poble a PequĆ­n al vicepresident Nixon, el mandatari xinĆ©s balla un foxtrot seductor i repetitiu amb la seua esposa Jian Ching. Uns mesos desprĆ©s de l’estrena de l’òpera va reprendre eixe moment musical per a muntar la versió orquestral de ā€œEl president ballaā€, un encĆ rrec de la Societat de Compositors Estatunidencs que va ser estrenada el 31 de gener de 1986 per l’Orquestra Simfònica de Milwaukee, dirigida per Lukas Foss.

Heroica

Ā 

La Tercera simfonia de Beethoven marca un decisiu punt d’inflexió en el desenvolupament històric del gĆØnere simfònic. Va ser la que va propagar el seu nom per tota Alemanya i la resta d’Europa, aconseguint la reputació de geni de la qual gaudien Haydn i Mozart. Encara que respecta els principis de tots dos autors, Beethoven els porta a uns lĆ­mits tan extrems que fan de la ā€œHeroicaā€ la mĆ©s innovadora de totes les seues simfonies i la de duració mĆ©s extensa de les escrites, fins a l’aparició de la Novena. L’estrena va tindre lloc el 7 d’abril de 1805 en el Theater der Wien, a Viena, amb Beethoven dirigint l’orquestra.

Simfonia

Ā 

Es considera la gran obra del compositor italiĆ  i, en opinió de FranƧois-RenĆ© Tranchefort, ā€œsens dubte la millor del nostre tempsā€. Berio pensava que calia viure l’esperit del final del Renaixement i principis del Barroc. En les seues obres hi ha abundĆ ncia d’idees, d’estils (prĆ©stecs o referĆØncies als mestres venerats), aixĆ­ com noves formes en un esperit de total llibertat. La simfonia que poden escoltar acĆ­ Ć©s un exemple de combinació d’elements, tant literaris com musicals, de diversos orĆ­gens. Va ser creada, en una primera versió en quatre parts, a Nova York en 1968. La tercera part, la mĆ©s important de la composició, Ć©s un homenatge a Gustav Mahler.

La mort de Cleopatra

Ā 

ā€œCleopatraā€ Ć©s una cantata o escena lĆ­rica trĆ gica, amb textos de Pierre-Ange Vieillard, composta en 1829 per al Premi de Roma, establida en 1803 en la Vila MĆ©dici. Berlioz, lluny de seguir la moda i compondre una cosa convencional, va presentar una obra plena de dramatisme i de les habilitats orquestrals pròpies del mĆŗsic francĆ©s. Havia arribat a una conclusió: ā€œā€¦Per quĆØ no deixar-me anar i escriure des del cor?”. ā€œLa mort de Cleopatraā€, Ć©s una de les favorites de les mezzo-sopranos a les sales de concerts, existint gravacions de veus com Janet Baker, Jessye Norman o Violeta Urmana. AcĆ­ l’escoltarem en la veu de l’alemanya Stefanie IrĆ”nyi.

The Chick Corea Trombone Concerto

Ā 

Chick Corea va ser un gran pianista, teclista i compositor de jazz que va guanyar vint premis Grammy. A l’Ćŗltima part de la seva carrera va explorar la mĆŗsica clĆ ssica contemporĆ nia component el seu primer concert per a piano i la seua peƧa insĆ­gnia, ā€œSpainā€, per a orquestra completa, que va interpretar el 1999 amb la London Philarmonic Orchestra. Aquesta obra va ser estrenada l’abril passat per la Filharmònica de Nova York i amb el mateix solista. Va ser Joseph Alessi qui va demanar a Chick Corea que creĆ©s un concert per a trombó. S’havia d’haver estrenat el 2021, amb el compositor tocant les parts de piano, però el febrer d’aquell any va morir. Estem, doncs, davant de l’Ćŗltima composició per a orquestra clĆ ssica de Chick Corea.

“La noche de los mayas”

Ā 

En els Ćŗltims sis anys de la seua vida, el compositor va escriure mĆŗsica per a diverses pelĀ·lĆ­cules entre les quals va estar ā€œLa noche de los mayasā€, que es va estrenar el 7 de setembre de 1939 a la ciutat de MĆØxic. DesprĆ©s de la mort de Revoltes, amb 40 anys, el compositor i violinista alemany Paul Hindemith, en un viatge a MĆØxic va conĆ©ixer a Rosaura Revoltes, germana de Silvestre i fascinat per la mĆŗsica de ā€œLa noche de los mayasā€ va fer un arranjament musical, seleccionant material original de Revoltes, en una suite en dos moviments. Vint anys desprĆ©s va ser el compositor i director d’orquestra mexicĆ  JosĆ© Ives-Limantour qui va adaptar la composició enriquint-la amb parts musicals que no es van incloure en la pelĀ·lĆ­cula. Aquesta versió, on en la percussió s’inclouen instruments prehispĆ nics, Ć©s la que acĆ­ escoltarem.

Nits als jardins d’Espanya. Impressions musicals per a piano i orquestra

Ā 

Diversos musicòlegs han qualificat ā€œNoches en los jardines de EspaƱaā€ com ā€œuna de les obres mĆ©s belles de Fallaā€, que Ć©s com dir ā€œuna de les obres mĆ©s belles del mĆ©s gran dels compositors espanyolsā€. En principi va ser concebuda com tres ā€œnocturnsā€ per a piano encara que al final va ser no un concert sinó, com indica el seu tĆ­tol en la partitura, unes ā€œimpressions simfòniquesā€ on el piano s’inspira en la guitarra creant l’orquestra un halo sonor indecĆ­s en els inicis i de colors mĆ©s clars en el moviment final. L’obra va ser escrita entre 1911 i juliol de 1915, durant el perĆ­ode parisenc del compositor gaditĆ , encara que fora conclosa durant la seua estada a Barcelona. Estava dedicada al gran pianista catalĆ  Ricardo ViƱes, Ć­ntim amic del compositor. Es va estrenar en el Teatre Real de Madrid el 9 d’abril de 1916, amb JosĆ© Cubiles al piano i la direcció del mestre Enrique FernĆ”ndez Arbós, que va ser qui va encarregar l’obra a Falla.

Danses Simfòniques

Ā 

Entre les obres concertants simfòniques mĆ©s importants de Rachmaninov figuren aquestes ā€œDanses simfòniquesā€ compostes per a una orquestra molt nodrida, ja que als instruments habituals de vent suma un clarinet baix, un saxofon, un contrafagot, percussió completa amb xilòfon, campanetes i campana, arpa, piano i la corda. Va ser estrenada a FiladĆØlfia el 3 de gener de 1941 sota la direcció de EugĆØne Ormandy. Ɖs l’Ćŗltima obra de Rachmaninov, escrita tres anys abans de la seua defunció, i era part de la mĆŗsica per a un ballet inacabat. Al principi els moviments portaven els tĆ­tols següents: ā€œEl diaā€, ā€œCrepuscleā€ i ā€œMitjanitā€, però el propi Rachmaninov va decidir finalment suprimir aquestes denominacions en la partitura definitiva.

Poema DivĆ­

Ā 

Composta en 1904 durant una llarga estada de Scriabin fora de RĆŗssia. Aquesta simfonia Ć©s representativa del perĆ­ode transitori de Scriabin, quan se sent influĆÆt per Wagner desprĆ©s dels seus anys sota els influxos de Chopin i Liszt. L’obra va ser estrenada a ParĆ­s el 29 de maig de 1905 sota la direcció d’Arthur Nikisch. Ɖs una composició superior a les seues dues simfonies anteriors ja que en la Tercera es reflecteixen les aspiracions filosòfiques i religioses de Scriabin, d’acĆ­ la seua denominació ā€œPoema divĆ­ā€. Els tres moviments de la simfonia s’interpreten sense interrupció i la forma del conjunt, tenint en compte els subtĆ­tols i les nombroses indicacions d’ordre psicològic que jalonen la partitura original, Ć©s el d’un vertader poema simfònic.

La gran gesta

Ā 

ā€œAbsolut Jestā€, va ser composta per a la commemoració del Centenari de la Simfònica de San Francisco, que la va estrenar al marƧ de 2012. L’obra estĆ  escrita per a un quartet de corda amplificat i orquestra que en un moviment incorpora mĆŗsica de Beethoven, especialment dels seus Ćŗltims quartets de corda i dels scherzos de la Quarta i la Novena de les seues simfonies, al costat del material original d’Adams. El tĆ­tol, va explicar que havia d’entendre’s en termes del significat llatĆ­ de la paraula: gesta, gestes… La crĆ­tica, especialment desprĆ©s de l’obra revisada que Ć©s la que s’interpreta actualment, la va qualificar com ā€œun treball d’imaginació fabulosa i energia innovadoraā€.

El crit final

Ā 

Va ser estrenada a Leningrad el 21 de novembre de 1937 desprĆ©s de ser escrita en tres mesos. Va ser definida pel seu autor com la ā€œresposta d’un compositor a unes justes crĆ­tiquesā€, un any desprĆ©s de la controvertida estrena de ā€œLady Macbethā€. Xostakóvitx escriu per a l’estrena de la seua Cinquena Simfonia: ā€œNo tot ha tingut el mateix valor en les meues obres precedents. Hi ha hagut fracassos. En la meua Cinquena simfonia m’he esforƧat perquĆØ l’oĆÆdor senta en la meua mĆŗsica l’acció d’un esforƧ de direcció de la intelĀ·ligibilitat i de la senzillesaā€. Ɖs considerada una obra autobiogrĆ fica per la qual travessa el drama viscut i superat pel compositor i que es conclou amb el crit final de victòria o desafiament.

Petrushka

Ā 

ā€œAbans de comenƧar “La Consagración de la Primavera”, una tasca llarga i Ć rdua, vaig decidir refrescar la meua ment component una obra orquestral en la qual el piano exercira el paper principal; una espĆØcie de Konzertstück.ā€. ā€œFixem l’escenari de l’acció: la fira i les seues multituds; els llocs i les paradetes; el xicotet teatre tradicional; la figura del director del espectácle amb tota la seua gamma de trucs; el despertar a la vida de les marionetes; Petrushka, el seu rival i la ballarina, i la seua tragĆØdia amorosa, que culmina i finalitza amb la mort de Petrushkaā€.

Igor Stravinski

Romeo i Julieta

Ā 

Ā 

Prokófiev va compondre en 1935 ā€œRomeo i Julietaā€, el primer gran ballet del perĆ­ode soviĆØtic del compositor. ā€œRomeo i Julietaā€ va ser en 1935 la primera adaptació coreogrĆ fica duradora, en la història de la mĆŗsica, del drama de Shakespeare.

Mentre la Suite nĆŗmero 2 Ć©s una sĆØrie de retrats psicològics i de moments dramĆ tics, la Suite nĆŗmero 1 estĆ  integrada per escenes purament de dansa o lirisme. En l’Ćŗltim i setĆ© dels nĆŗmeros que la integren, la ā€œMort de Teobaldoā€, els famosos quinze colps que segellen la mort del cosĆ­ xicotet de Julieta i rival de Romeo, conclouen la ā€œSuite 1ā€ en una marxa fĆŗnebre tan rude com trĆ gica.

Una enĆØrgica obra escrita amb una facilitat sobrehumana

Ā 

Xostakóvitx escriu en 1947 la ā€œObertura Festivaā€ per a commemorar el trenta aniversari de la revolució d’octubre de 1917, una obra que seria executada per primera vegada el 6 de novembre de 1954 a Moscou.

El musicòleg Lev Lebedinsky relata una anĆØcdota quan Xostakóvitx li va fer asseure’s al seu costat mentre componia: ā€œLa velocitat amb la qual va escriure va ser realment sorprenent. A mĆ©s, quan escrivia mĆŗsica lleugera era capaƧ de parlar, fer bromes i compondre simultĆ niament, com el llegendari Mozart. va riure i va riure, i mentrestant el treball estava en marxa i la mĆŗsica estava sent escrita.ā€

No obstant això, no hi ha cap signe de pressa en la vibrant Obertura Festiva.

Un ritme implacable

Ā 

Dedicat a Ida Rubinstein

Un ritme implacable, un llarg i ininterromput crescendo. Aconseguint que tot continue sent igual i, alhora sempre diferent, Ravel inventa el prodigi de la variació reiterativa.

Ravel va dir: ā€œNo es tracta acĆ­ d’introduir a l’audiĆØncia en un cercle estĆ tic, sedant i hipnotitzador, sinó de projectar-la a travĆ©s d’un calculat increment de dosiĀ tĆ­mbrica, textural i dinĆ mica cap a un orgiĆ stic clĆ­max conclusiu.ā€

La fi de tots els valsos

Ā 

La Valse Ć©s un poema coreogrĆ fic per a orquestra de Maurice Ravel compost entre 1919 i 1920, convertit en l’apoteosi del vals vienĆ©s, una quasi dansa de derviches, fantĆ stica i fatal…Ā  La guerra havia canviat profundament el punt de vista de Ravel, i “The Waltz” tenia ara una conclusió demonĆ­aca i explosiva, en la qual el salvatgisme de l’escena queda plasmat en algunes de les orquestracions mĆ©s extraordinĆ ries de Ravel.

No valdria mƩs entregar-se a la fe?

Ā 

Estrenada a Sant Petersburg, sota la direcció del compositor, el 5 de novembre de 1888. Igual que la Quarta, aquesta Cinquena estĆ  marcada sota el signe del ā€œfatumā€, del destĆ­. El mateix autor aixĆ­ ho assenyala en la fulla d’esbossos de les seues directrius: ā€œIntroducció, submissió total davant el destĆ­. Allegro, murmuris, dubtes, retrets… No valdria mĆ©s entregar-se per complet a la fe?ā€. En un altre moment d’aqueixos esbossos parla del consol i de ā€œun raig de llumā€ per a concloure: ā€œNo, cap esperanƧaā€.Ā 

La flor de les aigües i la mort de l’amor

Ā 

Ángeles Blancas, soprano 

El seu PoĆ©me de l’ Amour et de la Mer va posar mĆŗsica a uns versos escrits pel seu amic Maurice Bouchor, dos textos exquisidament romĆ ntics: La Fleur dónes eaux (La flor de les aigües) i La mort de l’amour (La mort de l’Amor). D’aquesta obra s’ha destacat la seua bellesa, la lĆ­nia melòdica i l’Ćŗs de l’harmonia. Chausson va iniciar l’obra en 1882 però no la va concloure fins a quasi deu anys mĆ©s tard, dedicant-la a Henri Duparc. La primera audició va ser el 21 de febrer de 1893 a BrusselĀ·les, amb el compositor al piano i el tenor DesirĆ© Demest en la part vocal. abraƧa l’Ć nima.

Descobreix la intimitat

Ā 

Ravel intenta evocar l’elegĆ ncia pròpia d’una recepció cortesana aixĆ­ com el grĆ cil moviment d’una xicoteta princesa espanyola, com la pintada per VelĆ”zquez, mentre realitza les delicades piruetes de la dansa, que simula els moviments d’un paó

La bellesa d’escoltar

Ā 

L’emotiva sinceritat i sense pretensions de l’Adagio de Samuel Barber, dóna veu a tants records…

MĆŗsica que alimenta, traspassa i alhora abraƧa l’Ć nima.

La mĆŗsica necessita espai per a respirar…

NomĆ©s es necessiten uns pocs segons per a endinsar-se en el món sonor enterament propi de Sibelius. Una meditació orquestral exquisida, d’una intensitat quasi mĆ gica, creant colors des del mes profund de l’esperit.

L’amor com a resposta a tot…

Ginesa Ortega, cantaora

David Romero, bailaor

Sagar Fornies, ilĀ·lustrador

En 1914, la cĆØlebre bailaora Pastora Imperio va encarregar una obra a Manuel de Falla per a poder cantar i ballar les llegendes que la seua mare li contava quan era xiqueta. D’aquella petició va nĆ ixer aquesta partitura, la mĆ©s universal del compositor gaditĆ . Sensible amb la recuperació i projecció del cante jondo, el va elevar amb aquesta obra a la categoria d’art de primer ordre. ForƧa i passió al costat d’encanteris i fórmules mĆ giques, per a gaudir d’un flamant romanƧ.

Ā 

Sentiments d’introspecció emocional, en una simfonia essencial

La turbulĆØncia emocional de les obres mestres madures de Tchaikovsky, sovint suggereixen una qualitat confessional al voltant de la qual Ć©s temptador construir una narrativa.Ā El tĆ­tol que Tchaikovsky proposaĀ ā€œPathĆ©tiqueā€, que suggereix “sofriment apassionat” en el seu context rus,Ā fa suposar que hi haĀ un programa darrere de la simfonia, no obstant això, el compositor mantĆ© el misteri.Ā La simfonia sembla encoratjar la idea que d’alguna manera, potser dins de la nostra ingenuĆÆtat, podem reptar, fins a apostar, amb el destĆ­.

Sentiments d’introspecció emocional, elegĆ ncia, sentit trĆ gic i transcendent dramatisme, tot això en una simfonia essencial.

Sent el vent, l’aigua, la tempesta…!

La sisena simfonia de Beethoven t’evocarĆ  sentiments com l’amor que el compositor va expressar per la naturalesa.

Sent el vent, l’aigua, la tempesta… forces telĀ·lĆŗriques que t’atraparan. Sigues part d’aquesta aventura VISUAL ALBUM al costat del mestre Josep Vicent en aquest video-debut, el primer d’un recorregut per les grans mĆŗsiques de la història.

Ā 

Una petjada inesborrable en la història de la música americana!

Creada per George Gershwin en 1924, en la qual es combinen elements de mĆŗsica clĆ ssica amb efectes d’influĆØncia jazzĆ­stica. L’obra es va estrenar el 12 de febrer de 1924 en el Aeolian Hall de Nova York, en un concert titulat “Un experiment en mĆŗsica moderna” (An Experiment in Modern Music), dirigit per Paul Whiteman i la seua banda, amb Gershwin al piano. ​

La simfonia mƩs rƭtmica i alliberadora de L.v.Beethoven!

Estrenada a Viena el 8 de desembre de 1813. La setena simfonia de Beethoven representa el ritme vital, l’apoteosi de la dansa, pura energia cinĆØtica que t’atraparĆ  fins a l’Ćŗltim concorde.

ā€œL’obra mĆ©s captivadora de la nit va ser la inefable Setena simfonia de Ludwig van Beethoven. Josep Vicent va abordar la seua interpretació coneixent plenament la capacitat de resposta de l’instrument orquestral, la qual cosa li va permetre fer una direcció intensa en rĆ­tmica, detallista en articulació, idiomĆ tica en frasege i expansiva en dinĆ miques, aspectes que van afavorir la seua particular empremta dansaire amb eloqüent impacteā€. Revista Scherzo

El nostre ineludible destĆ­ en una simfonia…

Tchaikovsky (Votkinsk, 1840- Sant Petersburg 1893), aconsegueix tota una exaltació de sentiments en la seua Quarta Simfonia. Alegries que ens fan oblidar-nos de nosaltres mateix, encara que sempre finalment acabe apareixent el nostre destí ineludible.

Una obra essencial del segle XX

Obra essencial del segle XX que reflecteix com poques l’expressivitat que pot aconseguir una orquestra en ritme, en espectre dinĆ mic i en color sonor. El ballet que Stravinski compon desprĆ©s de tindre una ā€œvisió fugaĆ§ā€ en la qual, en una cerimònia ritual, els ancians savis estan asseguts en cercle mentre una jove Ć©s sacrificada. La jove ha de dansar fins a morir per a propiciar als dĆ©us de la primavera. Basada en melodies simples de carĆ cter folklòric, aquesta obra presenta tambĆ© grans novetats que no van ser massa ben rebudes pel pĆŗblic que va assistir a l’estrena a ParĆ­s l’any 1913.

La forƧa i la tendresa de Beethoven

ā€œSERIOSOā€ de Beethoven (arr. Mahler), mĆŗsica que revela emocions inexpressables amb paraules. La forƧa i la tendresa amb les quals el mestre Josep Vicent ens farĆ  viatjar al costat d’ADDA SIMFƒNICA.

Una llegenda immortal…

ā€œUn dels treballs instrumentals mĆ©s substancials d’Igor Stravinsky: la Suite de L’ocell de foc en la versió de 1919. Des dels seus tres primers nĆŗmeros englobats en una imaginĆ ria escena de presentació, es va poder apreciar la cura donada pel director, indicant amb detall el sentit descriptiu de cada passatge en un exercici precĆ­s d’embastat musical, en el qual so i ritme eren les puntades necessĆ ries per al seu ordit. Els contrastos aconseguits en l’Himne final deixaven clar com el director estĆ  en aqueixa reptadora i difĆ­cil senda de modelar un instrument al seu gust i sentir estĆØtics amb l’exclusiu distintiu de ser el seu fundador i haver triat a cadascun dels seus components, assumint amb sentit i professionalitat una clara responsabilitat artĆ­stica. El crescendo que tanca aquesta apassionada suite, va enfervorir al pĆŗblic en una eixordadora ovació que deixava estupefactes d’emoció als espectadorsā€. Revista Scherzo

L’atemporalitat de Beethoven

El 2020 va ser l’any Beethoven, el compositor que va revolucionar la història de la mĆŗsica. Les seues melodies ens han inspirat profundament per a afrontar moments difĆ­cils, sentint-nos mĆ©s units que mai.

Celebrem a aquest colossal geni amb la interpretació d’una de les seues creacions mĆ©s atemporals, l’obertura Coriolan de la mĆ  del nostre director titular Josep Vicent.

El misteri del més enllà en un viatge sonor-espacial únic

Inspirada en els viatges espacials, en l’home sobre la lluna, en les estreles i en els confins de l’Univers. Rodrigo va escriure les notes de programa en la seua estrena a Houston en 1978: ā€œā€¦l’obra pot classificar-se com a Poema Simfònic, encara que amb marcat carĆ cter abstracte, perquĆØ la seua mĆŗsica no tĆ© la història o contingut descriptiu normalment associat amb aquest gĆØnere. No obstant això, a l’inici i al final, hi ha tocs de timbal que s’esvaeixen en la distĆ ncia, amb el propòsit d’evocar en l’oient el sentit de misteri associat amb ā€˜el mĆ©s enllà’.ā€ Endinsa’t en aquest onĆ­ric viatge al mĆ©s enllĆ  al costat d’ADDAĀ·SIMFƒNICA, dirigida pel mestre Josep Vicent i les extraordinaries ilĀ·lustracions de Sagar Fornies

Un cant a la resistĆØncia pacĆ­fica

ā€œShostakovich troba una manera per a expressar a travĆ©s de la seua veu, l’esperit i el missatge del conjunt d’Ć©ssers humans coetanis a la creació de l’obra i que van viure aquella enorme barbĆ rie. Leningrad Ć©s doncs el mĆ©s gran cant a la resistĆØncia pacĆ­fica i al poder de regeneració de la mĆŗsicaā€. Josep Vicent

La bellesa mĆ©s ā€œClĆ ssicaā€

Prokófiev li va donar el tĆ­tol de ClĆ ssica a causa del seu estil neoclĆ ssic, inspirat en Haydn. La simfonia s’ha convertit en una de les peces mĆ©s populars del compositor. Aquesta peƧa forma part de l’Àlbum ā€œMusic for Emotionsā€ d’ADDAĀ·SIMFƒNICA i el mestre Josep Vicent, guardonat amb el ā€œMELƓMANO de OROā€ de la prestigiosa revista de mĆŗsica clĆ ssica.

Ritme, ritme, ritme!

Short Ride in a Fast Machine és una peça alegrement exuberant, brillantment anotada per a una gran orquestra. Short Ride in a Fast Machine presenta les característiques minimalistes: repetició, ritme constant i, potser el més important, un llenguatge harmònic amb èmfasi en la consonància com res en la música artística occidental en els últims 500 anys. Adams no és un artista simple o de ment simple. La seua preocupació ha sigut inventar música que siga familiar i subtil. Malgrat els seus trets minimalistes, la seua música està plena de sorpreses, sempre encantadores en la resplendor de la seua sonoritat, i energia generada pel seu moviment harmònic. Michael Steinberg