VISUAL - ÀLBUMS
ADDA·SIMFÒNICA

De les vivències que tenim sobre l’escenari, hi ha moments que per diferents motius, queden gravats en la memòria.
…D’aquests ingredients s’han creat els Visual Albums…

Un ritme implacable

 

Dedicat a Ida Rubinstein

Un ritme implacable, un llarg i ininterromput crescendo. Aconseguint que tot continue sent igual i, alhora sempre diferent, Ravel inventa el prodigi de la variació reiterativa.

Ravel va dir: “No es tracta ací d’introduir a l’audiència en un cercle estàtic, sedant i hipnotitzador, sinó de projectar-la a través d’un calculat increment de dosi tímbrica, textural i dinàmica cap a un orgiàstic clímax conclusiu.”

La fi de tots els valsos

 

La Valse és un poema coreogràfic per a orquestra de Maurice Ravel compost entre 1919 i 1920, convertit en l’apoteosi del vals vienés, una quasi dansa de derviches, fantàstica i fatal…  La guerra havia canviat profundament el punt de vista de Ravel, i “The Waltz” tenia ara una conclusió demoníaca i explosiva, en la qual el salvatgisme de l’escena queda plasmat en algunes de les orquestracions més extraordinàries de Ravel.

No valdria més entregar-se a la fe?

 

Estrenada a Sant Petersburg, sota la direcció del compositor, el 5 de novembre de 1888. Igual que la Quarta, aquesta Cinquena està marcada sota el signe del “fatum”, del destí. El mateix autor així ho assenyala en la fulla d’esbossos de les seues directrius: “Introducció, submissió total davant el destí. Allegro, murmuris, dubtes, retrets… No valdria més entregar-se per complet a la fe?”. En un altre moment d’aqueixos esbossos parla del consol i de “un raig de llum” per a concloure: “No, cap esperança”. 

La flor de les aigües i la mort de l’amor

 

Ángeles Blancas, soprano 

El seu Poéme de l’ Amour et de la Mer va posar música a uns versos escrits pel seu amic Maurice Bouchor, dos textos exquisidament romàntics: La Fleur dónes eaux (La flor de les aigües) i La mort de l’amour (La mort de l’Amor). D’aquesta obra s’ha destacat la seua bellesa, la línia melòdica i l’ús de l’harmonia. Chausson va iniciar l’obra en 1882 però no la va concloure fins a quasi deu anys més tard, dedicant-la a Henri Duparc. La primera audició va ser el 21 de febrer de 1893 a Brussel·les, amb el compositor al piano i el tenor Desiré Demest en la part vocal. abraça l’ànima.

Descobreix la intimitat

 

Ravel intenta evocar l’elegància pròpia d’una recepció cortesana així com el gràcil moviment d’una xicoteta princesa espanyola, com la pintada per Velázquez, mentre realitza les delicades piruetes de la dansa, que simula els moviments d’un paó

La bellesa d’escoltar

 

L’emotiva sinceritat i sense pretensions de l’Adagio de Samuel Barber, dóna veu a tants records…

Música que alimenta, traspassa i alhora abraça l’ànima.

La música necessita espai per a respirar…

Només es necessiten uns pocs segons per a endinsar-se en el món sonor enterament propi de Sibelius. Una meditació orquestral exquisida, d’una intensitat quasi màgica, creant colors des del mes profund de l’esperit.

L’amor com a resposta a tot…

Ginesa Ortega, cantaora

David Romero, bailaor

Sagar Fornies, il·lustrador

En 1914, la cèlebre bailaora Pastora Imperio va encarregar una obra a Manuel de Falla per a poder cantar i ballar les llegendes que la seua mare li contava quan era xiqueta. D’aquella petició va nàixer aquesta partitura, la més universal del compositor gadità. Sensible amb la recuperació i projecció del cante jondo, el va elevar amb aquesta obra a la categoria d’art de primer ordre. Força i passió al costat d’encanteris i fórmules màgiques, per a gaudir d’un flamant romanç.

 

Sentiments d’introspecció emocional, en una simfonia essencial

La turbulència emocional de les obres mestres madures de Tchaikovsky, sovint suggereixen una qualitat confessional al voltant de la qual és temptador construir una narrativa. El títol que Tchaikovsky proposa “Pathétique”, que suggereix “sofriment apassionat” en el seu context rus, fa suposar que hi ha un programa darrere de la simfonia, no obstant això, el compositor manté el misteri. La simfonia sembla encoratjar la idea que d’alguna manera, potser dins de la nostra ingenuïtat, podem reptar, fins a apostar, amb el destí.

Sentiments d’introspecció emocional, elegància, sentit tràgic i transcendent dramatisme, tot això en una simfonia essencial.

Sent el vent, l’aigua, la tempesta…!

La sisena simfonia de Beethoven t’evocarà sentiments com l’amor que el compositor va expressar per la naturalesa.

Sent el vent, l’aigua, la tempesta… forces tel·lúriques que t’atraparan. Sigues part d’aquesta aventura VISUAL ALBUM al costat del mestre Josep Vicent en aquest video-debut, el primer d’un recorregut per les grans músiques de la història.

 

Una petjada inesborrable en la història de la música americana!

Creada per George Gershwin en 1924, en la qual es combinen elements de música clàssica amb efectes d’influència jazzística. L’obra es va estrenar el 12 de febrer de 1924 en el Aeolian Hall de Nova York, en un concert titulat “Un experiment en música moderna” (An Experiment in Modern Music), dirigit per Paul Whiteman i la seua banda, amb Gershwin al piano. ​

La simfonia més rítmica i alliberadora de L.v.Beethoven!

Estrenada a Viena el 8 de desembre de 1813. La setena simfonia de Beethoven representa el ritme vital, l’apoteosi de la dansa, pura energia cinètica que t’atraparà fins a l’últim concorde.

“L’obra més captivadora de la nit va ser la inefable Setena simfonia de Ludwig van Beethoven. Josep Vicent va abordar la seua interpretació coneixent plenament la capacitat de resposta de l’instrument orquestral, la qual cosa li va permetre fer una direcció intensa en rítmica, detallista en articulació, idiomàtica en frasege i expansiva en dinàmiques, aspectes que van afavorir la seua particular empremta dansaire amb eloqüent impacte”. Revista Scherzo

El nostre ineludible destí en una simfonia…

Tchaikovsky (Votkinsk, 1840- Sant Petersburg 1893), aconsegueix tota una exaltació de sentiments en la seua Quarta Simfonia. Alegries que ens fan oblidar-nos de nosaltres mateix, encara que sempre finalment acabe apareixent el nostre destí ineludible.

Una obra essencial del segle XX

Obra essencial del segle XX que reflecteix com poques l’expressivitat que pot aconseguir una orquestra en ritme, en espectre dinàmic i en color sonor. El ballet que Stravinski compon després de tindre una “visió fugaç” en la qual, en una cerimònia ritual, els ancians savis estan asseguts en cercle mentre una jove és sacrificada. La jove ha de dansar fins a morir per a propiciar als déus de la primavera. Basada en melodies simples de caràcter folklòric, aquesta obra presenta també grans novetats que no van ser massa ben rebudes pel públic que va assistir a l’estrena a París l’any 1913.

La força i la tendresa de Beethoven

“SERIOSO” de Beethoven (arr. Mahler), música que revela emocions inexpressables amb paraules. La força i la tendresa amb les quals el mestre Josep Vicent ens farà viatjar al costat d’ADDA SIMFÒNICA.

Una llegenda immortal…

“Un dels treballs instrumentals més substancials d’Igor Stravinsky: la Suite de L’ocell de foc en la versió de 1919. Des dels seus tres primers números englobats en una imaginària escena de presentació, es va poder apreciar la cura donada pel director, indicant amb detall el sentit descriptiu de cada passatge en un exercici precís d’embastat musical, en el qual so i ritme eren les puntades necessàries per al seu ordit. Els contrastos aconseguits en l’Himne final deixaven clar com el director està en aqueixa reptadora i difícil senda de modelar un instrument al seu gust i sentir estètics amb l’exclusiu distintiu de ser el seu fundador i haver triat a cadascun dels seus components, assumint amb sentit i professionalitat una clara responsabilitat artística. El crescendo que tanca aquesta apassionada suite, va enfervorir al públic en una eixordadora ovació que deixava estupefactes d’emoció als espectadors”. Revista Scherzo

L’atemporalitat de Beethoven

El 2020 va ser l’any Beethoven, el compositor que va revolucionar la història de la música. Les seues melodies ens han inspirat profundament per a afrontar moments difícils, sentint-nos més units que mai.

Celebrem a aquest colossal geni amb la interpretació d’una de les seues creacions més atemporals, l’obertura Coriolan de la mà del nostre director titular Josep Vicent.

El misteri del més enllà en un viatge sonor-espacial únic

Inspirada en els viatges espacials, en l’home sobre la lluna, en les estreles i en els confins de l’Univers. Rodrigo va escriure les notes de programa en la seua estrena a Houston en 1978: “…l’obra pot classificar-se com a Poema Simfònic, encara que amb marcat caràcter abstracte, perquè la seua música no té la història o contingut descriptiu normalment associat amb aquest gènere. No obstant això, a l’inici i al final, hi ha tocs de timbal que s’esvaeixen en la distància, amb el propòsit d’evocar en l’oient el sentit de misteri associat amb ‘el més enllà’.” Endinsa’t en aquest oníric viatge al més enllà al costat d’ADDA·SIMFÒNICA, dirigida pel mestre Josep Vicent i les extraordinaries il·lustracions de Sagar Fornies

Un cant a la resistència pacífica

“Shostakovich troba una manera per a expressar a través de la seua veu, l’esperit i el missatge del conjunt d’éssers humans coetanis a la creació de l’obra i que van viure aquella enorme barbàrie. Leningrad és doncs el més gran cant a la resistència pacífica i al poder de regeneració de la música”. Josep Vicent

La bellesa més “Clàssica”

Prokófiev li va donar el títol de Clàssica a causa del seu estil neoclàssic, inspirat en Haydn. La simfonia s’ha convertit en una de les peces més populars del compositor. Aquesta peça forma part de l’Àlbum “Music for Emotions” d’ADDA·SIMFÒNICA i el mestre Josep Vicent, guardonat amb el “MELÓMANO de ORO” de la prestigiosa revista de música clàssica.

Ritme, ritme, ritme!

Short Ride in a Fast Machine és una peça alegrement exuberant, brillantment anotada per a una gran orquestra. Short Ride in a Fast Machine presenta les característiques minimalistes: repetició, ritme constant i, potser el més important, un llenguatge harmònic amb èmfasi en la consonància com res en la música artística occidental en els últims 500 anys. Adams no és un artista simple o de ment simple. La seua preocupació ha sigut inventar música que siga familiar i subtil. Malgrat els seus trets minimalistes, la seua música està plena de sorpreses, sempre encantadores en la resplendor de la seua sonoritat, i energia generada pel seu moviment harmònic. Michael Steinberg