XIII CICLO LAS BANDAS DE LA PROVINCIA EN EL ADDA. SOCIETAT MUSICAL CULTURAL D’ALCOLEJA

Programa:

JUAN TORREGROSA i SEVILA.EMILIA MARTÍN – pasdoble –  5’ aprox. 

Emilia Martín era la germana del fundador de la Banda d’Alcoleja, el retor del poble, En Miguel Ángel Martín i Penalba. En Juan Torregrosa i ell van tindre una relació d’amistat molt estreta que va portar a que el compositor li dedicara un pasdoble a la seua germana. Aquest pasdoble ha format part de la trajectòria musical de la societat ja que ha sigut interpretat a nombrosos concerts dins i forma del terme d’Alcoleja.

MIGUEL PICÓ i BIOSCA  ALCOLECHA – pasdoble – 5’ aprox.

En Miguel Picó i Biosca, va ser el segon director de la banda. Per l’estima que tenia al poble i la seua gent, li va dedicar un pasdoble: ALCOLECHA. Aquest pasdoble ha sigut emblema de l’associació sobre tot interpretant-se a desfilades, com la del 50é aniversari de la FSMCV pel carrer Micer Mascó de València el 26 de maig de 2018, entra d’altres.

Manuel Penella Moreno (València 1881 – Mèxic 1939). RAPSODIA VALENCIANA – 5’30’’

Obra composada en 1918.

FRANCISCO CARCHANO i MOLTÓ RAMÓN PETIT – marxa cristiana 3’30’’

Francisco Carchano, amb gran vinculació al poble d’Alcoleja, va ser re-fundador de la Societat Musical Cultural d’Alcoleja en la dècada dels anys 90, després d’alguns anys de decadència. Carchano va formar als més joves del poble en solfeig i instruments. Sent el tercer director de la banda, amb Ramón Petit, una marxa cristiana dedicada al capità cristià de la Comparsa Almogàvars d’Ibi de 1993, En Ramón Vilaplana, es va convertir en un referent de la música festera al comarca sent aquesta obra un autèntic himne de les festes de moros i cristians.

Leopold Magenti Chelvi (Alberic 1894 – València 1969).ESTAMPES MEDITERRÀNIES – 25’10’’

Obra de 1956

TOMÁS OLCINA i RIBES PRESIDENT LLINARES – pasdoble – 5’ aprox.

En José Antonio Llinares i Igual va agafar el relleu d’En Francisco Carchano en 2007. Son pare En Antonio Llinares i Llinares, qui va president de la Societat Musical Nova d’Alcoi i asesor musical de l’Associació Sant Jordi, va ser també soci de la Banda d’Alcoleja amb una gran estima i admiració per la societat musical que formem. Tomás Olcina i Ribes, natural de Gorga, li va dedicar aquest pasdoble fruit de la seua amistat.

José Calixto Serrano Simeón (Sueca 1873 – Madrid 1941). EL PRINCIPE CARNAVAL – 12’15’’

Obra de 1914.

DANI IBORRA PELLÍN  75 ANYS DE BANDA* – pasdoble –6’ aprox.

Una banda de música és molt més que els instruments que la formen doncs, per damunt de tot, estan les persones que els fan sonar. «75 anys de banda» és un homenatge a cadascun dels músics que, després de la seua rutina, agafaven l’instrument i se’n pujaven al Patronat per a assajar nota a nota les obres que després gaudirien els veïns del poble d’Alcoleja.  Este pasdoble està dedicat a tots eixos músics però també als mestres que els van ensenyar i a totes les persones que alguna vegada els han aplaudit, compartint l’alegria de la festa, la germanor i el sentiment de pertinença al poble que ens uneix: Alcoleja.

A través de «75 anys de banda» recorrerem un paisatge sonor que comença amb les notes de l’Himne a Sant Vicent Ferrer, composat pel que fora rector i mestre d’Alcoleja als anys 30 del segle XX, José Maria Zaragoza i Barber, «el Retoret Vellet», com li deien els nostres iaios. La introducció continuarà amb unes variacions sobre el Cant de l’Aurora, que apareixerà adaptat al caràcter alegre i festiu del pasdoble.

En el nostre viatge per la música d’Alcoleja calia visitar les cançons populars, per això s’evoquen les nostres veus a la plaça cantant ben fort: «Y esto lo digo aquí, en Penàguila y en Benasau», que és l’adaptació alcolejana al «Como en España ni hablar» d’Antonio Molina.

L’última parada del nostre recorregut ens portarà als Gojos a Sant Vicent Ferrer, possiblement la peça més bonica del repertori musical alcolejà, en la qual està basada l’última part del pasdoble, allò que els músics en diuen «el trio». Tot i això, només s’utilitza l’harmonia de manera simbòlica, sent molt més recognoscibles de nou les notes de l’Aurora, que ara s’escoltaran en el contracant.

Durant el nostre trajecte hem passat per la Plaça, l’església, el Patronat i els carrers d’Alcoleja. Arribats al final, sols queda desitjar que cada nota d’este pasdoble transmeta alegria, festa i germanor a tots els alcolejans i, sobretot, el major dels agraïments als músics que han format part en el passat, que en formen part en el present i que ho faran en el futur, de la nostra estimada Banda: la Societat Musical Cultural d’Alcoleja.