En la meua opinió, la vertadera riquesa d’una nació no hauria de mesurar-se per la seua força econòmica, sinó per la seua cultura, els seus valors i les contribucions al benestar comú. Per la riquesa cultural que ens defineix, ens emociona i ens transcendeix a través de la creativitat.

A Espanya, amb una diversitat cultural i creativa indiscutible, eixa identitat profunda i genuïna batega especialment en la música, i de manera molt singular, en el flamenc. Perquè el flamenc no és només una forma d’art: és un llenguatge de l’ànima, un llegat compartit que narra amb veu pròpia les nostres històries, les nostres ferides, les nostres celebracions. Una cultura viva que continua creixent a cada pas.
Per fortuna, vivim un temps fèrtil en creadors que no només honren eixa tradició, sinó que la reinventen, l’obrin al diàleg i la porten més enllà de les seues fronteres naturals. Esperits lliures que creuen estils, gèneres i geografies amb valentia i veritat. Artistes que entenen que la identitat no es conserva tancant-la, sinó oferint-la al món com a punt de partida, com a llavor fèrtil.

Del flamenc que conversa amb el jazz, a la improvisació que es fon amb la poesia del cant; de l’ancestral al contemporani, de l’arrel al vol. En eixa mescla lluminosa, en eixa obertura sense por, resideix una de les grans potències de la nostra cultura: la seua capacitat per a ser memòria i avantguarda, arrel i llibertat. I d’altra banda, ¿no és eixa també l’essència del jazz?

Per tot això, el Fijazz 2025 és més nostre que mai. Perquè, únic en la seua ja llarga trajectòria, enguany ret homenatge a la nostra música, a eixa generació de creadors que fan de la música un territori sense fronteres. Aquells que miren cap a la improvisació i cap al cant des de diferents ribes, però amb una mateixa arrel: l’emoció profunda, l’autenticitat sense concessions.

Flamenc i jazz —dos llenguatges germans en la seua passió per la llibertat— es troben ací amb firma espanyola, personal i valenta. No són fusions, són visions. No són estils, són ànimes que es reconeixen. Artistes que lideren des de la veritat del que és propi i des de la bellesa del que és compartit.

I tot això, en esta edició, en un espai més íntim, cuidat al detall, on el públic puga no només escoltar, sinó sentir. Respirant l’art just en l’instant en què naix. Gràcies al treball impecable dels equips de l’ADDA que fan realitat els somnis, desitge que en Fijazz 2025 no assistim a un concert, sinó a una experiència. A una trobada de pell amb pell entre l’art i qui el viu, des de la veu, la guitarra, el piano, les cordes, l’harmònica, els peus o l’ànima… per igual.

El meu consell: no vos ho perdeu. No és només un festival. És un viatge cap al més profund del que és nostre, guiat per qui millor sap contar-ho amb música.

Josep Vicent
www.josepvicent.com